27 de juny 2011

Tatuada la pell


Tatuada la pell
de blau d'aigua
m'arriba una ona
que escriu
aún no me he ido
y ya te añoro.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Era una ona estimadora, doncs!

Suposo que tu també la trobes a faltar a ella. :)

onatge ha dit...

La ona sempre escriu
en la brevetat profunda
de la seva vida efímera...

Des del far salut.
onatge

novesflors ha dit...

Que dolça, aquesta ona.

joanfer ha dit...

Ona estimadora, dolça... i romàntica! ;)

rits ha dit...

oooh, que em transformo en ona!!!

si que és maco, si!

Filadora ha dit...

Maco maco!!! :)

GEMMA ha dit...

I és veritat que tot d'una o altra manera resta impregnat.

Molt maco el conjunt del muntatge visual i escrit.

Montse ha dit...

volia ficar cullerada amb un toc d'humor, però no ho puc fer... destrossaria el teu magnífic poema i no s'ho mereix (ni tu tampoc)

Una abraçada d'onada blava.

gripaublau ha dit...

Ssshhh...
L'ona encara venia
i ja se'n va.

M. Roser ha dit...

Tota tu ets un tatuatge d'aigua de mar, un tatuatge dels que no se'n van, que són per tota la vida.
Ja formes part del mar...
Petons,
M. Roser

kweilan ha dit...

Què bonic!

El porquet ha dit...

I quan se'n va esborra el tatuatge que jo havia dibuixat a la pell a base de cubells de sorra, pales i esgarrapades.

rosana ha dit...

Les ones que van i venen, la cadència de la vida, molt bonic

Joana ha dit...

Quines paraules més romàntiques i tendres. De vegades l'anyor arriba fins i tot abans d'arribar, abans d'una primera trobada.

B7s

Maijo Ginovart ha dit...

És una ona romàntica, d'aquelles que de tan salades te les menjaries! Fantàstics i frescos versos, Fanalet!