18 de novembre 2011

18


Et beuré les llàgrimes
i, ben prest, fent-nos de coixí,
abraçats,
despertarem els somnis
adormits.
Urgència de carícies flonges
i esponjades.


Itineràncies poètiques, juliol 2011

13 comentaris:

mar ha dit...

ssshhh...
fanal blau...
ara que som en hores de vetlla, i no ens escolta ningú...
et confessaré un secret...
el 18 és un dia especial...
molt especial per a mi...
han passat tantes coses en divuits!
i per això, aquestes paraules que has escrit m'arriben com un regal...
les prenc com un regal especial i dedicat... (però a compartir amb tothom que les vulgui gaudir també, eh?)

gràcies...
de tot cor...

són una preciositat...

demà (avui ja) serà un dia especial per a mi...

un petó i un somriure per a tu...

Carme Rosanas ha dit...

Gràcies pel teu coixí, fanalet! Suau i flonjo i dolç!

Jo m'apunto a despertar els somnis adormits! Un petonàs, bonica!

I una abraçada ben gran!

Elfreelang ha dit...

I amb les teves llàgrimes absents pintaré de transparències un núvol de besades suaus per esmorteir els dolors que de vegades comporta el fet de viure

Jordi Dorca ha dit...

Amb aquests coixins, i amb aquest 18 tan esponjós, ens arriben els somnis i els indicis suaus d'aquesta majoria d'edat tan finament portada.

Barcelona m'enamora ha dit...

Fer-se de coixí és estimar, abraçar-se és estimar, beures les llàgrimes d'algú altre és estimar, les carícies flonges és estimar....quant que estimes fanalet!!!

Alba ha dit...

Quan totes les llàgrimes siguin begudes mirarem enrere i podrem somriure i no hi haurà urgències.... ja veuràs!
Un miler d'abraçades flonjes i esponjades!

montse ha dit...

Sota els llençols aquest coixí de somnis, em fa companyia en la foscor de la nit.

Pilar ha dit...

Els cossos es fan coixins i s'abracen, confonent-se amb les carícies somiades, fetes reals en despertar.

M. Roser ha dit...

Ui quanta nostàlgia Fanalet, apa doncs a despertar els somnis adormits i fer-los realitat...
Bon cap de setmana,
M. Roser

rits ha dit...

quines paraules tan tendres!! la de llàgrimes que poden eixugar els coixins!

Audrey ha dit...

Aquest divuit desvetlla nostàlgia i tendresa. Que despertin els somnis i per les urgències...et deixo una abraçadeta.

Ptonets,

El porquet ha dit...

Ninononononononoooo és el so de l'ambulància! Tinc una urgència! ;p

Joana ha dit...

Dormirem i somniarem desperts als teus coinets a la llum del teu fanalet i esperarem les nostàlgiques carícies flonges. Fantàstic tot plegat!!!