13 de novembre 2011

T-r-e-t-z-e


En l'univers de fulgent esperança,
reneixen somriures i dubtes.
Pulcrament grafiades,
adesiara, un traç les esborrona
i ens cal, lentament, reescriure-les.


De les itineràncies. Juliol 2011

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Reescriure,
amb bona lletra,
si és que en sé,
somriures i complicitats
una mica esborronades.
Com si habités també
el teu univers d'esperança.

Audrey ha dit...

Reescriure somriures,xino xano...Una bonic pensament!.

Abraçada!

Joana ha dit...

tot s'emborrona si no li posem la mirada que cal.

Molt bonic i real

montse ha dit...

Per moltes vegades que se'ns esborrin...Què no ens cansem mai de reescriure somriures en aquest univers d'esperança!!
Bona reflexió per començar el dia...Gràcies!!
Una abraçada.

Elfreelang ha dit...

Somriures renascuts
universos canviants
del tretze al catorze
escrits que anem vivint
vides que anem escrivint

El porquet ha dit...

Uau Fanalet! M'has deixat captivat amb aquestes paraules. Bon diumenge!

novesflors ha dit...

Reescriure-les, tretze vegades, tretze vegades tretze, tretze vegades elevades a tretze... :)

fanal blau ha dit...

Gràcies i un bon capvespre de diumenge!

M. Roser ha dit...

Fanalet, reescriure els somriures, meravellós...els dubtes també cal tornar-se'ls a plantejar de tant en tant, ja que aprenem a reflexionar.
Petons de pluja,
M. Roser

rits ha dit...

quines paraules!! tan les escrites com les fotografiades. Molt boniques.

zel ha dit...

A mi em fa mal la mà de tant escriure i reescriure, fanalet...