A la llum d'un fanalet: Mentre t'espero

25 de gener 2012

Mentre t'espero

Mentre t'espero,
un ventet em voleia les cabòries
i llenço els embolics a la paperera.
El raspallet dels teus dits
em pentina l'esquena.

26 comentaris:

jpmerch ha dit...: La meua dona també em demana que li pentine l'esquena, però fa servir la prosa.; 25 de gener del 2012, a les 23:14
mar ha dit...: aquest verd esperança és tan viu i alhora sincer i transparent que em transmet la pau i la confiança de l'espera...

sense cap dubte...
sense cabòries...; 25 de gener del 2012, a les 23:58
Glo.Bos.blog ha dit...: Molt bonic, molt tendre!
(quina sort tenir un raspallet particular); 26 de gener del 2012, a les 0:18
Judit ha dit...: Mentre t'espero...
És bonic esperar, a que si?; 26 de gener del 2012, a les 1:26
Quadern de mots ha dit...: Les meves cabòries necessiten més que ventet una mica de tramuntaneta. I sobretot aquest raspallet a l’esquena Mmm

Bonic poema, preciosa imatge, imponent verd.; 26 de gener del 2012, a les 7:27
GEMMA ha dit...: M'agrada, i la imatge molt suggerent. Recorda buidar la paperera!

Petonets; 26 de gener del 2012, a les 8:06
Jordicine ha dit...: Quin gust! Un petó.; 26 de gener del 2012, a les 10:17
novesflors ha dit...: Llançar al vent les cabòries i els embolics a la paperera és una molt bona pràctica que jo hauria d'aprendre.; 26 de gener del 2012, a les 14:18
Audrey ha dit...: L'espera pot ser tan dolça...
Quin verd més bonic!.

Tonets,; 26 de gener del 2012, a les 14:54
jomateixa ha dit...: a mi també m'agrada que em pentinin amb els dits...; 26 de gener del 2012, a les 17:41
gripaublau ha dit...: Quin verd més intens! Que ja és primavera?; 26 de gener del 2012, a les 18:51
M. Roser ha dit...: De tant en tant, fer voleiar les cabòries necessita més que un ventet, de vegades una bona tramuntanada...
O potser quan arribi qui esperem, també i pot col·laborar!
Petons,
M. Roser; 26 de gener del 2012, a les 19:59
Olga Xirinacs ha dit...: Aquesta és una espera joiosa, lleugera com l'airet prim que acaricia una fulla nova.; 27 de gener del 2012, a les 11:41
fanal blau ha dit...: Jpmerch...mira que em vas fer riure!
La prosa també pot ser deliciosa!; 28 de gener del 2012, a les 23:29
fanal blau ha dit...: digues que si, mar!
segur que sí!
:)
un petó!; 28 de gener del 2012, a les 23:31
fanal blau ha dit...: Jajajaja...Glòria!
si que és una sort tenir-lo, ni que sigui alguna estona! :); 28 de gener del 2012, a les 23:32
fanal blau ha dit...: Judit,
quan esperem amb ganes d'arribada, és molt bonic esperar. Fins i tot pot ser inspirador....:)
Un petó, bonica!; 28 de gener del 2012, a les 23:33
fanal blau ha dit...: Quadern de la Carme...em sembla que la majoria de les cabòries necessiten més de tramuntanades que de ventets...a no ser que siguin petites cabòries...
:)
Mil gràcies!; 28 de gener del 2012, a les 23:36
fanal blau ha dit...: Gemma,
procuro no oblidar-me'n! :)
Una abraçada!; 28 de gener del 2012, a les 23:37
fanal blau ha dit...: jordicine...muá!
Tenim el febrer al caure, eh?; 28 de gener del 2012, a les 23:38
fanal blau ha dit...: novesflors...si tu l'has d'aprendre, et diré que jo també! Provo de ser-ne bona aprenent però no sempre ho aconsegueixo!
Una abraçada ben gran!; 28 de gener del 2012, a les 23:39
fanal blau ha dit...: Tonets, Audrey! A veure si ara vinc a veure't! :)
Una abraçada a l'avançada...:); 28 de gener del 2012, a les 23:40
fanal blau ha dit...: jomateixa...encara no he conegut ningú que no li agradi...jajajjaja!
:)
Una abraçada ben gran!; 28 de gener del 2012, a les 23:41
fanal blau ha dit...: gripaublau...encara falta una mica...però ja saps que escrivint i sentint de vegades surten les estacions avançades...:)
Una abraçada, maco!; 28 de gener del 2012, a les 23:42
fanal blau ha dit...: M. Roser,
és ben bé així com ho dius...:)
Un petó!; 28 de gener del 2012, a les 23:43
fanal blau ha dit...: Olga,

llegir-te aquí m'honora i és una joia per a mi!
Gràcies!; 28 de gener del 2012, a les 23:45

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)