Enfilarem somriures
damunt de dues rodes.
Travessarem canals,
i abrigarem les mans als guants
després de les moxaines.
Ens escalfarà el fred.
Tal vegada, abans d'anar a dormir,
encara gosi explicar-vos un conte
-com quan éreu menuts-
que us faci pessigolles.
Bocabadats
del privilegi de tenir-nos.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
13 comentaris:
A mi encara m'agraden els contes... a ells segur que també.
Que no s'acabin els somriures!
Bona nit, preciosa!
ja friso imaginant-me enfilant somriures damunt de dues rodes.. damunt de dues rodes els somriures s'eixamplen..
bocabadada d'aquest privilegi, tenir-nos..
Fanaletti.. avui l'he trobat especialment preciosa..petonakus!
I a mi, i a mi també, m'agrada que em conten històries.
Au, a enfilar somriures.
Molt tendre...
Gaudiu d'aquests dies que s'acosten i del privilegi de poder estar junts!
M'agrada el conte abans d'anar a dormir. Com que no tinc iaia, me'n miro algun a la tele i em faig l'efecte. Sempre serem criatures, i això és bo.
aquest conte ens farà despertar......coses.
voto per enfilar somriures i escoltar o contar contes! abraçades!
si, jo tb vull enfilar somriures i escoltar un conte!
Els contes fan hivern.
Amb guants i mitjons de llana i anar enfilant somriures.
Bon cap de setmana wapa!
He sentit nostàlgia amb els records d'aquells tendres temps passats... dolça innocència!
I no hi ha res millor que tenir-nos, res.
Cal enfilar somriures tan si fa fred con si no, en els bons i en els mals temps
Doncs la imatge del post m'ha fet fer un graaaaaaaaaan somriure ;-)) Què boniques són!!
Publica un comentari a l'entrada