Ja no crema.
Ni fa coïssor,
ni en resta -o en suma-
la pruïja boja de l'aroma
a la pell
de canyella i taronja,
pebre i llorer.
Tot i que,
com oli que encèn,
albiro aprop
la felicitat brillant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
doncs llarga felicitat poètica i total.
felicitat brillant, reposada i, gustativa.
xifres, lletres i imatges que em son un balsam..
un petó, fanalet
No sé si t'entenc del tot, però el global, el conjunt, l'harmonia que desprèn m'encanta!
Hi ha llum que fa olor a felicitat. Jo l'he vista...
Preciós, nena.
T'esperem dissabte 24!!
Sempre en queda el rastre d'allò que un dia s'esdevingué, i les aromes són porta oberta als records.
Una abraçada!
Una suma d'essències expectants.
És un poema que a demés de llegir-lo s'olora. Quina delicada aroma de bellesa!
Gracies, Fanalet!
anava a dir si fa o no fa mots semblants als de la Glòria ....fins aquí sento el perfum
doncs mentre albiris felicitat brillant no farà falta res més!
Ptoneeeets!
Hi ha coses que cal deixar-les refredar per poder-les veure bé.
Publica un comentari a l'entrada