Fa de mal creure
que després de tant brogit
i a tan poca distància,
a recer d'un blau de calma,
amb els arbres estalonats a la terra,
una menuda cotxa fumada
ens fes córrer i saltironar
fins atrapar-la amb la mirada,
escoltant-nos la conversa.
capote, romand i jo
Fa 5 hores
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
18 comentaris:
Deliciós.
doncs jo....m'ho crec.
Que maca! i que tafanera! :)
Ens ho has ensenyat molt bé perquè ens ho poguèssim creure!!
Una abraçada.
A la recerca de la foto una pot caure eh, vigila! Petonet
deia Oscar Wilde que la natura imita a l'art ....en el teu cas natura i art i poesia fan un conjunt sublim!
Vivint la natura al 100%. Un privilegi.
Tendre i encantador!
Una mirada molt poètica al entorn i a la Natura.
Gràcies per compartir-lo
Vull saludar-te perquè encara que veig les teves entrades. M'agraden les fotos que esculls. O es el poema que fas segons les que vols posar? De totes maneres ho fas molt bé.
L'ocellet tafaner, que no perd pistonada, i que inspira, trapella, a la recerca de mots!
En sabia, l'ocellet, de cercar un arbre bell per a refilar els seus cants! Potser també sabia que una poeta estava a punt de dibuixar-la amb els mots.
Una abraçada, Fanalet!
Una conunció perfecte, com sempre, de paraules, imatges i Natura.
Preciós bonica,
des del sud, un petó
conjunció, :) (es que hi han lletres del teclat que em fallen)
Les cotxes són uns dels bitxets més espavilats que ens regala l'hivern.
va jugar amb vosalres de valent xò es va posar ben cofoïa per la foto, molt xula, x cert!!
Ja l'he afegida, la cançoneta de la lluna que m'indicaves :):)
Li venia de gust participar d'una conversa tranquil·la.
Dolcíssim
Publica un comentari a l'entrada