Com n'és de necessària la poesia. Aquest poema m'ha agradat pel seu caràcter joganer i m'ha fet recordar a Salvat-Papasseit. Sento no poder passar més sovint a deixar-te un missatge.Una abraçada.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
18 comentaris:
Ui, m'has fet venir ganes de berenar. Em faré un suc de taronja, encara que siga:)
Ui! Quin bon dia que has passat!!! Me n'alegro molt noieta!
Un poema molt dolç i molt berenador!
pa de pessic i petons .....quina bona combinació!
Fanaleeeeeet, quan dic potxó, vull dir això!
Potxonet!
Petons que espongen galtes...
mmmmmmmmmmmmmmmhhhhhh!
llaminer, llaminer, llaminer...
petonet ensucrat!
Mmmm!
A tothom agraden aquests petons tan dolços!
Nyam, nyam, quins petons més dolcets!! M'agraden :-))
una barreja que ha de ser molt explosiva....i bona
Petons que s'espongen a les galtes, això ho he de practicar però ja!
mmmmmmmmm...
petons dolcets!
tant com m'agraden!
Quina imatge i quines paraules més dolces!!
Molt bona sensació per començar el dia...Gràcies.
Una abraçada.
quines ganes fas venir de petons i de fer-li una bona mossada a aquest pa de pessic.
Pa de pessic i petons a les galtes... mmmm! Ja em ve l'aroma des de la cuina càlida. Volia fer pataques bullides, però m'ho estic repensant.
dolcet, dolcet, venen ganes de pa de pessic.... i de petons, és clar!
Mmmmmmm! Petons, pa de pessic i xocolata, una combinació perfecta!
Bon any fanalet!
Mmmmm!!! M'encanten els petons i el pa de pessic! :-))
Pa de pessic, tan delicat com el petó d'un amant que, intuïtivament acaricia com si el temps fos etern.
Com n'és de necessària la poesia. Aquest poema m'ha agradat pel seu caràcter joganer i m'ha fet recordar a Salvat-Papasseit. Sento no poder passar més sovint a deixar-te un missatge.Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada