Per un dos mil quinze...

la fotografia, d'en Barbollaire!

Per un dos mil quinze...que ens vagi com anell al dit!

Sempre és l'hora

Sempre és l’hora,

però no sempre en sabem prou.

Aprenents tenaços.

Que el Nadal i l’arribada del 2015 ens faci més savis.

Adéu Joan.

Per en Joan Barril

Bona nit, Joan.
Enyoraré la veu i l'aroma del teu cafè.

Res hauria de barrar el pas de la llum

Res hauria de barrar el pas de la llum,
ni esmorteir els colors del batec.

Al capdavall,  hem nascut per estimar
i la radiografia del cor ha de ser lluenta i nítida
per sobreviure.

Malgrat topar amb alguna nafra, que el palpit ens permeti l'apòsit
-guaridor-
on impregnar l'esperança.

Al Zurich

d'un dibuix manllevat a la Carme

-     

-       - Què vol dir que estàs a Zuric?

-       - Al Zurich…

-       - Però quan has marxat? Podries haver-m’ho dit, no?

-       - No, no he marxat. Sóc al Zurich…

-       - Per què no m’has dit que anaves a Suïssa?

-       - No estic a Suïssa, sóc al Zurich!

-       - Zuric no està a Suïssa?

-       - Que t’he dit que sóc al Zurich fent un cafè amb en Pere i 'Anna!

-       - Amb qui dius que hi has anat?

-       - Aquí a la terrassa hi ha molt soroll i no t’escolto…Arribaré a sopar...

Pip pip pip pip...

  

Un Projecte blogaire

Lluïrà l'abric

Ben mirat, el sol no escalfa massa,
però demà vestirem de groc els carrers
amb l'esperança de tornar a sentir el caliu,
engalanant-nos de festa. 
Embolcall ardent a la nostra arbreda.
Lluïrà l'abric.

Una onada més

En el blau i el mar de la vida, 
hi sumo, avui, una onada més
per continuar mullant peus a la sorra,
i ànima a l'horitzó dels desitjos.

Tan distintes

Tan distintes,

vestim idèntic color.

Petgem el verd natura.

Relats estiuencs de la Carme i d'una fotografia d'en Xavier

Mans en conxorxa

Mans en conxorxa 
amb unes cordes vocals com instruments
de la música més pura:
la veu.
I la pell eriçada en els càntics.

A peu de carrer

A peu de carrer
i enfilades al mur, fimbren,
compassades, amb el ventet que les mou.
Veure el món, viure'l.

Atalaiar la vida
que endebades no respon a la delera,
tot plantant cara,  des de la ferma mobilitat,
intent de ressort per pactar somnis.

Convenen colors i cerquen nous matisos
en els blaus.

Relats de la Carme

d'una foto d'en Barbollaire

Quanta complicitat vam viure
per beure'ns les rialles i delit.
Englotint la vida a bocades,
assaborint tastets i els tannins
de pells d'ànimes acolorides.
D'un porpra intens.
Teixits càlids, amorosos, sobris.
Embriacs, però, de la tendresa.

Quantes giravoltes

Quantes giravoltes ha de fer el temps,
quantes acrobàcies les busques
per coincidir dues agulles, uns instants, per conversar
de les hores que viuen.
Acoblar dols, i també esperances.

Antipoètic

M’agraden els esports, però no sempre el que representen.

Indigne, des del meu entendre, que el Barça fitxi a un futbolista que ha mossegat , en tres ocasions, a companys de joc; amb l’afegit d’actituds racistes i xenòfobes, per si no n’hi havia prou.

No hi ha més jugadors tècnicament excel·lents que, a més a més, tinguin l’excel·lència personal en el respecte i les bones pràctiques esportives?

No trobo la manera d’entendre-ho.

S’han pensat bé el model esportiu que presenten?

Sense cap retoc

Sense cap retoc
la bellesa és enèrgica
encara que es faci de nit.
El tranuitar dels pensaments
més suau; la fosca, més clara.

Els nespres

Els nesprers no reparen en fruits,
aquest any.
Serà que hauran fet conxorxa,
o una clucada d'ull de la natura,
o un senyal,
o la darrera escapçada d'aquelles mans grans,
arrugades, clivellades i tendres del nostre lluitador savi.
Avui, que el calendari ha fet un tomb,
buidàvem la casa de flors i aromes
que ens havien amarat. Sense tu, però, tot i sent-hi.
Quina paradoxa, tanmateix, coincident data,
es vesteixin engalanant carrers-catifes
i m'hagi trobat les flors en una capsa.

El silenci dels morts

La terra cobra el delme. No parlem,
 però, dels morts i fem-nos lentament 
al pensament que alguna cosa d’ells 
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
 com si només ens departís una paret de fum 
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
 se’ns fa sensible, de vegades,
 intensament, en un record.

No deixis de voltar-te 
de les seves imatges. Cada dia 
posa’ls flors al costat, per si poguessin 
sentir la flaire de les roses.
 Què sabem de cert
 de llur manera d’ésser? Preservem les coses
 que van tocar, deixem-les allà on eren, 
quietament. I potser un dia
 se’t manifestaran. 
I si no ho fan, espera
 pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
 mesclada amb ells.
 Usa dels morts així.

Joan Vinyoli

La sergent Anna Grimm arriba a Barcelona

Dijous 5 de juny a les set de la tarda, tindré el gust d'acompanyar  la Montse Sanjuan en la presentació de la seva novel·la La sergent Anna Grimm, a la ciutat de Barcelona.
Ens trobareu a la Llibreria Alibri del carrer Balmes 26.
Us hi esperem!