Quantes giravoltes ha de fer el temps, quantes acrobàcies les busques per coincidir dues agulles, uns instants, per conversar de les hores que viuen. Acoblar dols, i també esperances.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
8 comentaris:
Acoblar dols,
mentre el temps giravolta
i les agulles es cerquen, encara.
Acoblar esperances
en instants de quatre paraules
escrites o sentides.
Buscar dreceres.
Mantenir el sentiment en l'aire,
alçat i viu.
Per més que es posposi
la trobada.
Petonàs, bonica.
Simplement genial, Fanalet. Com fa pensar, el teu poema...!
Carme, m'agrada molt la teva versió poètica sobre el tema!
Una abraçada a totes dues!
A vegades moltes voltes, masses...però finalment trobarem aquest instant precís i preciós que busquem.
Un poema precís. El temps i les emocions: una bomba de rellotgeria.
En el bon sentit.
Cal que ens sigui fructífer aquest continu rodar!
Petonets
Aquest instant en que les busques es troben i conversen un segon fa posar la pell de gallina.
Em sembla un post amb una sincronicitat immillorable. Petonets.
les busques si es busquen de vegades al final coincideixen....que bell que ho dius!
Publica un comentari a l'entrada