A la llum d'un fanalet: Un passeig en solitari

18 de juliol 2016

Un passeig en solitari

Un passeig en solitari
pot abastar els colors més preciosos
de la dolça companyia.

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...: Passeig solitari i en companyia.
Una bona combinació.; 19 de juliol de 2016, a les 11:23
Elfreelang ha dit...: sembla una paradoxa però no ho és .....belles paraules bonica imtage; 19 de juliol de 2016, a les 13:13
Carme Rosanas ha dit...: Sembla una paradoxa sí.. Peró és una bellíssima paradoxa, en qualsevol cas.

Hi ha companyies que acompanyen més enllà de l'estona compartida.

Una abraçada, bonica.; 19 de juliol de 2016, a les 17:00
M. Roser ha dit...: Els passeigs en solitari m'encanten els records et fan companyia i si és a la nit i no es veu ni una ànima, és un goig!!!

Petonets.; 19 de juliol de 2016, a les 19:57
Garbí24 ha dit...: passejar en solitari aporta sempre tot allò que després faràs en companyia.; 19 de juliol de 2016, a les 23:01
Glo.Bos.blog ha dit...: A vegades la solitud és una bona companya.; 20 de juliol de 2016, a les 0:20
Laura T. Marcel ha dit...: No sé que parla més si la imatge o les paraules!
En tot cas, diuen molt!; 21 de juliol de 2016, a les 12:32
sargantana ha dit...: passejar en companyia de la soledat pot esser tot un luxe

petons; 28 de juliol de 2016, a les 18:10

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)