11 de març 2009

mart(i)onades a darrera hora

De vegades mar en el desert,
desert dins de l’aigua,
sorra escampada entre les ones,
dunes que brollen dins de l’aire.
I foc.

I sempre damunt de l’escambell.

Voldria veure el desert,
desert de neguits,
i beure en l’oasi.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

què bonic seria "veure el desert, desert de neguits, i beure en l'oasi"... què bonic, com ho has escrit.

amb estes "mart(i)onades", m'has portat fins la "martisor"... i de la martisor, torno aquí... i a tornar-hi... quina platja d'aigua i de foc, fanal blau :)

bon dia

Carme Rosanas ha dit...

Sempre hi ha algun oasi a la vida, hem de procurar de saber veure'l i de no passar de llarg.

Bon dia.

Trini González Francisco ha dit...

Un desig compartit, Fanal Blau.
Jo també m'hauria de posar sobre un escambell perquè em van fer a l'alçada standard dels anys 60 i ara, si no és pujant a sobre d'alguna cosa, la vista no m'allarga gaire tramada. :) Potser per això tinc la dèria de les muntanyes XDD

Un petó.

kweilan ha dit...

Unes imatges, precioses.

zel ha dit...

Mmmmmmmmmmmmmhhhh, preciòs...llàstima que si no tenim oasi, estem perduts!!!!

preciós, però, repeteixo!

Montse ha dit...

Fanal blau, tinc un amic que va compartir l'oasi amb els camells de l'expedició. Va ser divertit veure qui corria més cap a beure aigua, si ell o el camell!

Benvinguts els oasis com el teu blog! De tant en tant hi venim a beure, a veure i a il·luminar-nos de llum blava!

assumpta ha dit...

M'agrada aquest espai,perquè és justament això, un oasi !

Bonic, molt bonic !!!

fanal blau ha dit...

iruna,
gràcies per apropar-t'hi.

Carme,
afortunadament, un i dos i tres...si m'apures...

Trini,
gràcies per compartir. Jo també sóc de l'standar dels 60 (però en el meu cas, no a l'alça sino a la baixa, je je je...) Un altre dia t'ho explico!

Kweilan, què ens hagués pinzellat Hopper? Gràcies per venir!

Zel,
sempre procurem buscar oasis on b/veure, oi?

Montse,
amb els teus blaus de mar...és un plaer que rondis per aquí...

Assumpta,
no sempre un oasi, però encantada de veure't per aquí!