02 de juny 2010

Difús rocall


Difús rocall.
El roig, ensems, hi serà.
Color de foc.

...

La visita de la flor
enerva el rocall
Quina vida espera?


Entendrirà el rocall
sa adusta presència?
S'enduriran els pètals
sa tendressa innata?


Arriba el foc
aniuant en la flor.
Entrarà en el cor
de la pedra - roc ?


Durabilitat del foc
Eternitat de la pedra.

Antón

Difús amagatall
on el roig hi esclata,
tots serem flames
del mateix foc...



6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

La vida, com un objectiu de càmera fotogràfica, podem enfocar aquí, difuminar allà... també podem mirar de veure cada cosa al seu moment i tenir present el rocall allà i el roig aquí.

O també enfocar-ho tot a la vegada... fent filigranes emocionals.

Bon dia, preciosa. Una abraçada gens difusa.

rebaixes ha dit...

La visita de la flor
enerva el rocall
Quina vida espera?
.............. Anton

Entendrirà el rocall
sa adusta presència?
S'enduriran els pètals
sa tendressa innata?
............. Anton

Arriba el foc
aniuant en la flor.
Entrarà en el cor
de la pedra - roc ?
.............. Anton

Durabilitat del foc
Eternitat de la pedra.
............... Anton.
He estat uns dies ben indisposat
en que ni em sortia una paraula, una sobretut de febre... Sembla que ha remés i ara sols em falta temps. Ara el tenia i he aprofitat per unes abraçades i petones aquest post teu tant sugerent.

novesflors ha dit...

Una imatge potent, intensa, que m'agrada molt.

onatge ha dit...

Difús amagatall
on el roig hi esclata,
tots serem flames
del mateix foc...

Una abraçada des del far.
onatge

kweilan ha dit...

Quin roig més intens!

Calpurni ha dit...

Bella foto, bonic haiku, agradable color... intens olor, de segur.
Salut.