19 d’octubre 2010

Projectes

No conec personalment l'Eric Miller, però d'alguna manera el conec, perquè conec prou-molt bé a qui el coneix prou bé.
L'Eric no només fotografia, sino que fotografía sempre amb un objectiu, més enllà de la màquina que li permet capturar. Dóna moviment i fa que ens moguem.
Fotografía per un projecte i amb un objectiu.
Qui el coneix prou bé, va conéixer fa uns anys algunes d'aquestes àvies i aquests petits que van quedar orfes per la SIDA. Com m'escriu, les seves històries són "desgarradoras y reales". I li va quedar un bocí de cor allà, a la South Africa sovint ben oblidada.
Però continúa fent feina i somniant nous projectes per aquí.

Gràcies per regalar-los-hi uns minuts, i l'esperança.
Gràcies a tu!

http://www.kickstarter.com/projects/1993018479/south-african-super-grannies-a-photographic-exposi

4 comentaris:

zel ha dit...

Sort que sempre tenim un ull i una mirada compromesa, amiga, valenta...

Albanta ha dit...

Avui brilles més que mai Fanalet!!

Joana ha dit...

Àvies que mouen el món.No les oblidem!
Gràcies Fanalet!

Francesc Cornadó ha dit...

De petit em van ensenyar aquesta cançó, jo la cantava i reia molt:

Jo tinc un fanalet
tot ple de mosques,
li foto patada al fanalet
i el fanalet i les mosques
tots a les fosques.

M'agrada el teu blog.

Salud

Francesc Cornadó