08 de juliol 2011

Salta


Salta,
que res no t'aturi.
Menja't el món.

12 comentaris:

GEMMA ha dit...

Però deixa'n una mica per tal que el degustin els demés!!!

Bon dia i bon cap de setmana, fanalet.

Jordicine ha dit...

Som-hi!!!

El porquet ha dit...

D'acord amb la filosofia... però els skaters a mi em posen una mica nerviós, especialnent per allà el MNAC!

Carme Rosanas ha dit...

Un poema amb empenta, fanalet.

A vegades els skaters són una mica atabaladors, porquet, potser tens raó, però com que jo n'he tingut un ben a prop, me'ls puc mirar d'una altra manera... :)

rits ha dit...

a agafar embrenzida!

Joan Guasch ha dit...

Els skaters necessiten, com els que fan qualsevol altra activitat, instal·lacions addients. Si no els les fem, se les busquen. I que consti que jo, per qüestions de feina, també els pateixo.

carina ha dit...

Som-hi! però de no massa alt, que ja tenim una edat i sense dents no podrem menjar massa cose. Bon cap de setmana fanalet

montse ha dit...

Salt apassionat ple de vida.

Joana ha dit...

Roda l'skate
amb sons de llibertat.
Aire en la pell.

M. Roser ha dit...

Salta ven amunt, fins a tocar una estrella, els núvols et faran de coixí quan baixis...
M. Roser

gripaublau ha dit...

Que el jovent hi pugui dir la seva. Fantàstic.

Guspira ha dit...

Quines ganes de viure! :)