ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques d'una mata,
El casalot del pirata
És un ampli gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina
—O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
(De És quan dormo que hi veig clar. Barcelona: Fundació J.V.Foix-Edicions 62, 2004)
14 comentaris:
M'encanta, no me'l sé de memòria sencer, però gairebé. Avui és el segon cop que el llegeixo, i em continua encantant.
Bona nit i bon diumenge, fanalet.
Què maca la foto feta expressament per l'ocasió!!
I, em quedo escoltant el poema cantat en veu d'en Serrat :-)
Bon poema.
És un poema molt bo i la versió d'en Serrat és esplèndida, un homenatge perfecte.
Bonic, i escollit per molts, deu ser per alguna cosa...
Petonassos!
la versió d'en Serrat la trobo deliciosa!
Bon dia Fanalet!
A mi també m'encanta. Després tornaré a escoltar Serrat sense pressa, que ara no puc. Bon diumenge per a tu també.
Que bonic que hi has fet !!!
Una abraçada,
Fanalet , vaig està a punt de fer un post amb aquest poema, però me'n vaig desdir pensant que el posarien d'altres persones...per a mi és el més proper i entenedor.
Petons,
M. Roser
Preciós i emotiu.
M'encanta!
És quan plou que ballo sol..
...Foll d'una dolça metzina...
Preciós!
Un petó bonica!
buen poema
Ben triat fanal blau! i la teva foto poesia de dalt és genial....molt reeixit homenatge al gran mestre de la paraula!
Bona tria i magnífica la fotografia amb agulla saquera per seguir teixint poemes.
Publica un comentari a l'entrada