Arribat el capvespre,
amb el sol ponent a punt d'allitar-se,
recollirem els tresors trobats al mar
-butxaques plenes de còdols polits,
erosionats per l'onatge dels anys-
i ullarem la ratlla de l'horitzó
mentre berenem amb la llengua
la dolça salabror als llavis.
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
12 comentaris:
Que bé que has descrit aquests moments tantes vegades viscuts a la vora de la mar.
M'ho he pres com una història... que segueix... mentre et calco versos i enfilo somnis i records.
Arribada la nit,
amb la lluna que es lleva,
endreçarem tots els tresors.
Omplint el pot, de còdols de colors
de mil moments que hem jugat a la sorra
i somiarem sempre nous horitzons
mentre ens adormim escoltant
la cançó dolça de les ones.
Aquest mar blau
amb el seu vaivé,
calma el nostre neguit.
I esperarem que surti la lluna i que en bressoli la nit, i demà tornarem la platja i un altre capvespre ens il·luminarà la mirada...
Bon cap de setmana,
M. Roser
Els capvespres vora el mar tenen un color, una oloreta i un gust especial...
I aquest teu, n'és un de dalt de tot!
Bona nit!
Una perfecta vista retratada am la paraula, el vers, i en definitiva el poema.
Tanque els ulls i m'imagine allí, a la vora del mar. Fins i tot escolte les ones que em mullen els peus.
Gràcies, m'has transportat fins allí.
Salada dolçor
dolça salabror
ones i llàgrimes
felicitat menuda
somnis i il·lusió
M'enamoren les teves paraules. Jo no sóc de mar... i quan hi vaig (un o dos cops a l'any) m'encanta llepar-me els llavi i notar-me'ls salats! ;)
Quina màgia, l'hora del capvespre arran de mar, que no deixa indiferent ningú i que obre la porta dels somnis, que volen lliures, fins a fondre's amb la ratlla de l'horitzó...
Tresors trobats al mar... i és que n'és ple!!
Què macos aquests tres! :-))
Quanta poesia! i quins records mes tendres...
Gracies, Fanalet i bona nit!
Quins versos tan preciosos!
Publica un comentari a l'entrada