Cap d'any

Un munt de rialles i escarafalls
d’uns menuts, per uns regals austers
que un bocí de fusta –noble- (tant com la d’ells)
les els ofrena.
Un sopar agraït,
una xerrada,
parlar pels colzes
i els descosits.

I més d’una estirada de camisa,
de brusa,
de llavis que apareixen
i amaneixen la nit,
d’oli sal i sucre,
fent un petó
com un pessic dolç a les galtes
i als llavis –llaminers-
amb regust de cava, pinya o mandarines.

Un munt de rialles i escarafalls
d’uns menuts (i els grans, tan menuts com som!)
estrenant (insistents, perseverants)
sense saber-ho encara,
l’esperança i el somriure.

I la puta vida.

I, per descobrir,
gotims de raïm,  de desig,
i una illa,
que, sentida i escoltada, proporciona el blau,
la remor de mar.

I una estirada de brusa o de camisa de…
-Dóna’m un got d’aigua
que tinc set
i vull beure’t.