Uf! directe a la pell , del cos i del cor....trobo que estàs super poètica darrerament....molt maco, tendre, sensual ...ah i el Llach! quin inici d'any!
els desitjos dibuixats a la pell, els més intensos... els escrits sobre paper, els més perdurables... i els somniats sense haver-los pronunciat... els més màgics! ;)
un petó bonica!
(i vigila amb els 'gamberrus' de per aquí a dalt... no sé jo si són gaire de fiar...)
Qué bé saps acompanyar i crear les imatges a la teva poesia o a l'inrevés!!...(no se que és primer per a tu)i avui a més en LLach (el meu admirat de sempre) per acabar-ho d'arrodonir!!... Fantàstic!!...Gràcies. Una abraçada.
A l'estiu dibuixàvem amb l'ungla sobre la pell salada per l'aigua de mar. De grans hem dibuixat poemes al cos. Algú, com a "Les amistats perilloses", escrivia sobre l'esquena d'una noieta. Eternitat dels gestos.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
17 comentaris:
Com un petit tatuatge
et poratré
sempre amb
mi...
Bon Any wapa!
Uf! directe a la pell , del cos i del cor....trobo que estàs super poètica darrerament....molt maco, tendre, sensual ...ah i el Llach! quin inici d'any!
Una llum dolça, la del fanal avui.
pensava dir que no sabria què escriure. i he pensat en els globus de la Carme.
Ja veus, malalta de blogs.
El meu desig és tenir sempre un desig.
a que no...??? X¬DDDDDDDDD
com pots escriure aquestes preciositats, saben que hi ha un gamberru que vindrà a esgarrar-ho tot...;¬P
faria falta que l'escrigui...?
ja el coneixes, oi?
petonet dolç, carinyo
:¬)**
els desitjos dibuixats a la pell,
els més intensos...
els escrits sobre paper,
els més perdurables...
i els somniats sense haver-los pronunciat...
els més màgics!
;)
un petó bonica!
(i vigila amb els 'gamberrus' de per aquí a dalt... no sé jo si són gaire de fiar...)
És preciós, fanalet...
M'agrada molt, i la cançó li fa un molt bon acompanyament.
I que mai no se'ls emporte Cronos, sempre fent i desfent!!!
Si hi hagués qui me'l dibuixés a la pell, jo l'escriuria. De moment els vaig guardant dins meu.
Bon dia Fanalet.
Tant de bo els poguéssim complir tan fàcilment... almenys m'has fet somiar!
Qué bé saps acompanyar i crear les imatges a la teva poesia o a l'inrevés!!...(no se que és primer per a tu)i avui a més en LLach (el meu admirat de sempre) per acabar-ho d'arrodonir!!...
Fantàstic!!...Gràcies.
Una abraçada.
Un tatuatge de sentiments...una empremta perenne, però assegura't que és la pell que voldràs tenir sempre a la vora...
Petons,
M. Roser
Tota sensibilitat! Una abraçada.
A l'estiu dibuixàvem amb l'ungla sobre la pell salada per l'aigua de mar. De grans hem dibuixat poemes al cos. Algú, com a "Les amistats perilloses", escrivia sobre l'esquena d'una noieta.
Eternitat dels gestos.
Bons Desitjos!
Que millori tot una miqueta en aquest 2012. Un camí, pas a pas, cap a la felicitat. Petons.
Publica un comentari a l'entrada