...poc pensàvem

...poc pensàvem com arribaríen aquests temps,

aquesta poca llum d'aquella tanta i tanta!

que omplia a vessar el nostre convenciment,

les il·lusions i els projectes;

la seguretat amb la que treballàvem les hores

per futurs distints i més planers,

sense mirar rellotges ni busques.

...poc pensàvem que aterraria el desencís

a la pista de l'entusiasme i la conxorxa,

la sensació de sensesentit,

el somni frustrat.

...poc pensàvem que acabaríem

havent de sobreviure

surant en una barca que fa aigües

i ja no pot sortir a la mar.

Tornem, però, allà on calgui,

a buscar-los,

rebels i entestades en no conformar-nos

amb els grisos i l'anar fent.

I fem per rescabalar, ni que sigui una quimera,

els colors que ens acompanyaven

mentre, des del nostre petit espai,

acomboiàvem altres horitzons.

(per la b, amb el desig que reixi el projecte que s'albira...)