Chop Suey, Edward Hopper, 1929
Per bé que ja allí, amb la finestra de llum i arran de riu, poder desembolicar la poesia, ens va proporcionar la calma.
Mentre l'aroma del cafè ens acompanyava, ja estàvem a recer de qualsevol dubte i a mercè de poder caminar llambordes i rialles la resta del dia.
Celebrant l'aniversari i la proposta número 50 de Relats Conjunts.
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
25 comentaris:
Fins aquí m'arriba l'aroma del cafè. Bon relat!!!
Una proposta càlida i acollidora. Molt de l'estil Fanalet!
Mmm, quina olor a cafè.
Genial, fanalet... ens arriba, no només l'olor del cafè sinó també la poesia i les rialles.
I a mi que em fa pensar en alguna trobada real (dic jo, eh? coses meves hehe)
Una història que dóna gust de llegir, amb les paraules més adequades per desprendre un deliciós aroma de magnífica complicitat! :-)
M'apunto a una trobada d'aquestes...
entre el cafè i la poesia, hi cap tanta amistat!
M'agrada!
Una pausa necessària, un moment de relax, i a seguir voltant!
M'agrada molt això de recollir els carrers i desembolicar la poesia entre café i café!!!
és que la pressa del temps empenta que dóna gust..:)
això de recollir els carrers m'agrada moltíssim, m'ha recordat un conte d'en Carner, quan el protagonista volia sortir de casa, se n'adonà... que no hi havia carrer.. (seria cosa de les retallades?:))
un relat per caminar llambordes per sempre més! (m'agrada molt)
M'encanta la teva història! cafè, poesia, converses... i bona companyia.
Un munt de somriures per a tu!
sols falta l'afegitó: "basat en fets reals"...
genial, carinyo!!
petonet :¬)**
Trobada de dues dones poètica, molt xulo!
Un relat carregat de llum de poesia.
Un relat molt poètic. Hi ha un parell de frases que m'ha encantat com això de replegar els carrers o de desembolicar la poesia.
El relat i el dibuix, semblen fets l'un per l'altre...
Petons,
M. Roser
Paraules precioses com sempre i que s'adiuen perfectament al text.
Igual que hi ha el cafè de l'Òpera també és acollidor aquest cafè de la poesia.
Acabo de fer el café, però potser me'n faré un altre.....bona aportació
els bons moments! un bon café i sobretot, la bona companyia!
Mmmm, el cafè és més saborós en bona companya. I amb poesia una delícia!
La calma i la llum, són la millor companyia pels encontres. Un relat molt poètic i suau.
De vegades va bé, aturar els rellotges, i prendre's uns minuts de calma i distensió. Ens els has transmès!
Amb rialles i un cafetó davant tot és possible, oi? Un petó, FANAL BLAU.
Si us plau que em facin un lloc a la taula! molt bo!
sento l'olor del cafè, veig el poema i em queda a la memòria la remor de les rialles (potser amb una camera penjada a l'espatlla?) Preciós!
(quart intent de deixar comentari, blogger me la té votada!)
Publica un comentari a l'entrada