Seran les rialles
una casa de colors.
De dalt de tot.
...
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.
Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una trobada interminable
barbollaire
...
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.
Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una trobada interminable
barbollaire
27 comentaris:
Sembla de joguina i em sembla que m'arriben les rialles com el teu petonet, que també m'ha arribat.
Gracies pels somriures, bonica!
Que curiosa aquesta casa, sembla de conte.
Ostres, al principi em sembla un dibuix! Quantes històries amb rialles podrien explicar aquestes parets de colors... ;)
Petons!
és una casa màgica...
com de somnis...
quan ets dins, tot és possible!
els somnis esdevenen reals i els somriures s'encomanen...
dalt de tot...
És de casa nostra aquesta casa o d'agun altre país?
Petonet de colors!
Impacta, i les escales, també. No diria que sigui bonica però no et deixa indiferent.
Les rialles seran quan hages de pujar l'escala amb el carro de la compra ple.;-)
Rialles de colors... que s'escolten des d'enfora.
Que mai ens manquin!
ummmm... una mica massa rosa pel meu gust...
Sembla riallera la caseta, pels colors i per la música amb què l'has acompanyada.
Deu ser impossible estar trist vivint en una caseta com aquesta :-)
Més que agradar-me, m'encanta!
Les rialles, són imprescindibles en els temps que vivim!
Petons de colors...
Carme,
si les has escoltades, em dono per satisfeta!
Una rialla per a tu!
XeXu,
no és pas de conte, no.
És de veritat i està habitada!
Bon vespre, maco!
Joan Fer,
una mica extremadeta, però la vaig trobar tan bonica...
Una abraçada!
Tens raó, mar. Jo li vaig trobar la màgia, com una caseta de somni...:)
Un petó, somniadora!
Gemma,
crec que t'hauria agradat veure-la...
És a Colliure, als carrerons on estan tots els ateliers dels pintors!
Té encant!
Un petó molt gran, bonica!
Diguem-ne, Quadern, que és especial, original, amb un toc de decadència i que té el seu encant. No et sembla?
Una abraçada!
Mira que m'has fet riure, Jp!
M'encanta el teu sentit de l'humor, fins i tot de vegades una mica àcid...:)
El carro per aquestes escales no l'hauré de pujar, però a casa me'n faig un tip i, de moment (todo se andará) encara no m'atabala massa...jajajaj
Una abraçada!
Això, joana, que les retallades no vinguin per aquí!
Tu les escoltes?
Jo també!
Una abraçada!
jomateixa...a mi el rosa tampoc és que m'entusiasmi, però vista en directe té el seu què!
Una abraçada!
(pensa que la foto està una mica saturada...)
novesflors,
els colors sempre donen alegria i l'alegria sol produir rialles, no?
La cançó de la Maria Bethânia i la Omara Portuondo...m'encanta, m'encanta! No és la primera vegada que la poso.
L'havanera la trobo preciosa i em va arribar a les mans.
Un petó!
Oi que si, maleta?
Deu ser impossible!
Benvingudes siguin i no les deixem escapar!
Petons per a tu, també!
He vist alc omentaris que és a Colliure! pensva que seria Chefchouen, al Marroc, allà totes les cases son blaves amb portes més blaves.
De dalt de tot,
com un doll imparable,
brollaran les rialles.
Amarats dels seus colors,
com teles càlides,
s'abraçaran les pells
en una robada interminable
trobada millor que robada...ñ_ñ
Oooh! És preciosa! Bé, potser li manca una maneta de pintura per a que acabi de lluir!
Jo vull una casa com aquesta feta de rialles de colors...només m'hi falten uns quants tests amb flors, per acabar d'arrodonir el somni.
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada