A la llum d'un fanalet: Gèlida la nit

09 de gener 2013

Gèlida la nit

Gèlida la nit.
Quan me la trobo, mimosa,
amaino el pas i em fa retrocedir.
Als ulls de la fosca,
esclata,
com una gernació
de constel·lacions lluminoses.
El xiu-xiu del ventet,
com si parlés amb elles,
m'atrapa la mirada.

13 comentaris:

fanal blau ha dit...: Vaig a mig gas amb el blog i em sap greu; vaja, el que em sap greu és no dedicar-vos més temps a vosaltres...
El temps disponible, però, és el que mana en aquest moment.
Tot i així, no deixo de treure el nas i de llegir-vos, malgrat comentar i publicar ben poquet.
Espero que l'inici d'aquest any vagi configurant constel·lacions lluminoses...
Us deixo aquí i ara una abraçada ben gran!; 9 de gener del 2013, a les 23:13
Carme Rosanas ha dit...: Ja? Les de per aquí encara no han esclatat... acostumen a fer-ho al febrer.

M'agrada la teva constel·lació de mimosa!; 9 de gener del 2013, a les 23:19
fanal blau ha dit...: Aquesta encara està ben tancadeta. Hi ha els botons, però al fotografiar-la així de nit, sembla que ja estigui ben florida. Mira...la foto ha sortit així amb la càmara del mòbil, fa poc més de mitja horeta...:)
Bona nit, Carme!; 9 de gener del 2013, a les 23:27
joana ha dit...: La lluminositat de la teua POESIA, també ens atrapa.
Sí, i ho dic en plural, perquè estic segura que no només em passa a mi.

Bon capvespre!; 10 de gener del 2013, a les 12:26
Anònim ha dit...: i jo
resto atrapat
per la remor del ventet
sota la llum
d'aquest fanalet

mira tu!; 10 de gener del 2013, a les 12:56
Alba ha dit...: ah no!! no hi estic pas d'acord!! la gèlida nit no és mimosa.... és ben refotuda!!! :DD; 10 de gener del 2013, a les 14:50
novesflors ha dit...: Crec que ens ha atrapat la mirada a tots, aquesta imatge tan bonica que has penjat. Amb el mòbil? Caram, fa meravelles, el teu mòbil.; 10 de gener del 2013, a les 18:33
Olga Xirinacs ha dit...: Flor deliciosa,
mimosa,
de nit i de dia
ens acaricia;
floreix a l'hivern
un somriure etern.; 10 de gener del 2013, a les 20:08
Garbí24 ha dit...: una planta fantàstica, que ens porta color quan encara fa fred. Si ho acompanyem de paraules càlides, encara millor; 10 de gener del 2013, a les 20:31
Glo.Bos.blog ha dit...: Matineres flors
esclaten en borrissol
d'or i d'aroma.; 10 de gener del 2013, a les 23:23
Joan Guasch ha dit...: Molt ben trobada, la imatge d'un cel estelat.; 11 de gener del 2013, a les 22:45
Laura T. Marcel ha dit...: M'encata el teu poema, tant o més que la mimosa, de la que m'agrada l'aspecte, l'olor, m'agrada pintar-la i que guarneixi la meva sala, amb la serenitat que inspira, l'ordre i la calidesa, res de gelor!; 11 de gener del 2013, a les 23:04
Joana ha dit...: Com estels
xispegen
de nit a l'hivern!
Tu ves fent al teu ritme Fanal!; 13 de gener del 2013, a les 0:53