Gèlida la nit. Quan me la trobo, mimosa, amaino el pas i em fa retrocedir. Als ulls de la fosca, esclata, com una gernació de constel·lacions lluminoses. El xiu-xiu del ventet, com si parlés amb elles, m'atrapa la mirada.
Vaig a mig gas amb el blog i em sap greu; vaja, el que em sap greu és no dedicar-vos més temps a vosaltres... El temps disponible, però, és el que mana en aquest moment. Tot i així, no deixo de treure el nas i de llegir-vos, malgrat comentar i publicar ben poquet. Espero que l'inici d'aquest any vagi configurant constel·lacions lluminoses... Us deixo aquí i ara una abraçada ben gran!
Aquesta encara està ben tancadeta. Hi ha els botons, però al fotografiar-la així de nit, sembla que ja estigui ben florida. Mira...la foto ha sortit així amb la càmara del mòbil, fa poc més de mitja horeta...:) Bona nit, Carme!
M'encata el teu poema, tant o més que la mimosa, de la que m'agrada l'aspecte, l'olor, m'agrada pintar-la i que guarneixi la meva sala, amb la serenitat que inspira, l'ordre i la calidesa, res de gelor!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
13 comentaris:
Vaig a mig gas amb el blog i em sap greu; vaja, el que em sap greu és no dedicar-vos més temps a vosaltres...
El temps disponible, però, és el que mana en aquest moment.
Tot i així, no deixo de treure el nas i de llegir-vos, malgrat comentar i publicar ben poquet.
Espero que l'inici d'aquest any vagi configurant constel·lacions lluminoses...
Us deixo aquí i ara una abraçada ben gran!
Ja? Les de per aquí encara no han esclatat... acostumen a fer-ho al febrer.
M'agrada la teva constel·lació de mimosa!
Aquesta encara està ben tancadeta. Hi ha els botons, però al fotografiar-la així de nit, sembla que ja estigui ben florida. Mira...la foto ha sortit així amb la càmara del mòbil, fa poc més de mitja horeta...:)
Bona nit, Carme!
La lluminositat de la teua POESIA, també ens atrapa.
Sí, i ho dic en plural, perquè estic segura que no només em passa a mi.
Bon capvespre!
i jo
resto atrapat
per la remor del ventet
sota la llum
d'aquest fanalet
mira tu!
ah no!! no hi estic pas d'acord!! la gèlida nit no és mimosa.... és ben refotuda!!! :DD
Crec que ens ha atrapat la mirada a tots, aquesta imatge tan bonica que has penjat. Amb el mòbil? Caram, fa meravelles, el teu mòbil.
Flor deliciosa,
mimosa,
de nit i de dia
ens acaricia;
floreix a l'hivern
un somriure etern.
una planta fantàstica, que ens porta color quan encara fa fred. Si ho acompanyem de paraules càlides, encara millor
Matineres flors
esclaten en borrissol
d'or i d'aroma.
Molt ben trobada, la imatge d'un cel estelat.
M'encata el teu poema, tant o més que la mimosa, de la que m'agrada l'aspecte, l'olor, m'agrada pintar-la i que guarneixi la meva sala, amb la serenitat que inspira, l'ordre i la calidesa, res de gelor!
Com estels
xispegen
de nit a l'hivern!
Tu ves fent al teu ritme Fanal!
Publica un comentari a l'entrada