d'una foto d'en Barbollaire
Quanta complicitat vam viure
per beure'ns les rialles i delit.
Englotint la vida a bocades,
assaborint tastets i els tannins
de pells d'ànimes acolorides.
D'un porpra intens.
Teixits càlids, amorosos, sobris.
Embriacs, però, de la tendresa.
.JPG)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
16 comentaris:
És preciós aquest poema, Fanalet. Em sembla que fins i tot és guaridor... de passats, de presents i d'esperances.
Una abraçada de bona nit...
L'he rellegit uns quants cops i cada vegada m'agrada més.
Deliciós, nina!
Aferradetes :)
Que dolç està embriac de tendresa... Sense sentiments de culpabilitat.
és una passada!
(...as usual..)
embriacs de tendresa que bonic!
Tindran la millor de les ressaques.
Exquisit! Com un bon vi.
és un poema preciós...
"embriacs, però,de la tendresa" quina cosa més bonica.
Si, aquests són els efectes del bon vi!
Salut!
Embriacs de colors
Espai de tendresa.
Poema molt, molt bonic. El final emociona.
Salutacions
A mi també m'ha agradat molt.
:)
Embriacs de tendresa, és preciós!
Quina sort, ser-hi!! :-)
preciós!!!
Publica un comentari a l'entrada