15 de gener 2012

Bois, charbons.


Fa fred,
però espeteguen encenalls
i branquillons
a la llar de foc,
que abriga,
que encanta.
Fins i tot s'hi endevina
alguna cançó.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fa fred i la meva llar de foc també està encesa...

Bona nit, fanalet!

Assumpta ha dit...

Què bé que sona això "espeteguen encenalls i branquillons a la llar de foc" ;-)

La meva calefacció no espetega... bé... ara que ho penso... potser és millor que no ho faci!! :-DDD

GEMMA ha dit...

Mmmmm... escoltar la llar de foc encesa és tot un privilegi.

Petons de bon dia!

Quadern de mots ha dit...

La llar de foc és un dels records més acollidors del poble. El caliu fa niu.

montse ha dit...

Arraulits vora el foc,
fent petar la xerrada,
el fred passa de llarg.

El porquet ha dit...

I com enyoro una llar de foc i acabar amb aquella fortor de fum a la roba! El caliu que aporta no ens el dóna la calefacció!

zel ha dit...

A casa hem consumit una bogeria de socs, és allà on estic millor!
Precioses paraules, Fanalet!

Elfreelang ha dit...

mmmmmmmmmmmm com m'agradaria passar-me el fred amb la escalforeta d'una llar de foc, sentir l'olor a llenya cremada, veure el ball de les flames dibuixant espectres i fantasmes de llum i de roig encès, quin plaer! m'he de conformar amb dos tristos radiadors d'oli elèctrics sense personalitat ni poesia...bon diumenge i bona setmana vinent! abraçada de bois et charbons

Pilar ha dit...

Avui he estat una bona estona contemplant el ball del foc a casa meva. És el caliu de l'hivern.

M. Roser ha dit...

Mentre tinguem el caliu d'un bon foc a terra amb l'acompanyament musical dels branquillons...no hi haurà fred que ens espanti.
Un espetec de petons,
M. Roser