mmmmmmmmmmmm com m'agradaria passar-me el fred amb la escalforeta d'una llar de foc, sentir l'olor a llenya cremada, veure el ball de les flames dibuixant espectres i fantasmes de llum i de roig encès, quin plaer! m'he de conformar amb dos tristos radiadors d'oli elèctrics sense personalitat ni poesia...bon diumenge i bona setmana vinent! abraçada de bois et charbons
Mentre tinguem el caliu d'un bon foc a terra amb l'acompanyament musical dels branquillons...no hi haurà fred que ens espanti. Un espetec de petons, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
Fa fred i la meva llar de foc també està encesa...
Bona nit, fanalet!
Què bé que sona això "espeteguen encenalls i branquillons a la llar de foc" ;-)
La meva calefacció no espetega... bé... ara que ho penso... potser és millor que no ho faci!! :-DDD
Mmmmm... escoltar la llar de foc encesa és tot un privilegi.
Petons de bon dia!
La llar de foc és un dels records més acollidors del poble. El caliu fa niu.
Arraulits vora el foc,
fent petar la xerrada,
el fred passa de llarg.
I com enyoro una llar de foc i acabar amb aquella fortor de fum a la roba! El caliu que aporta no ens el dóna la calefacció!
A casa hem consumit una bogeria de socs, és allà on estic millor!
Precioses paraules, Fanalet!
mmmmmmmmmmmm com m'agradaria passar-me el fred amb la escalforeta d'una llar de foc, sentir l'olor a llenya cremada, veure el ball de les flames dibuixant espectres i fantasmes de llum i de roig encès, quin plaer! m'he de conformar amb dos tristos radiadors d'oli elèctrics sense personalitat ni poesia...bon diumenge i bona setmana vinent! abraçada de bois et charbons
Avui he estat una bona estona contemplant el ball del foc a casa meva. És el caliu de l'hivern.
Mentre tinguem el caliu d'un bon foc a terra amb l'acompanyament musical dels branquillons...no hi haurà fred que ens espanti.
Un espetec de petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada