A la llum d'un fanalet: Les cartes

24 de gener 2012

Les cartes

Jo poden passar anys,

que hi ha cartes escrites-dibuixades,

que sempre eixamplen

la comissura dels llavis.

28 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Unes cartes que arriben volant fins al cor...; 24 de gener del 2012, a les 0:48
joana ha dit...: Tens raó!
Avui migdia, després de molts d'anys, me n'arribat una que m'ha fet somriure i riure amb ganes! :)

Que bonica que és una pàgina escrita "a pols"... i fa tan bon llegir!!!

Bon vespre!; 24 de gener del 2012, a les 0:49
fanal blau ha dit...: Carme, tens raó...fins al cor.
Fa molts anys li vaig demanar a un dels meus nebots que m'escrivís una carta...i ja veus...me la va escriure! :)
Qualsevol dia d'aquests quan li ensenyi es tronxarà de riure! Ara ja m'aixeca quatre pams i ja s'afaita!; 24 de gener del 2012, a les 0:58
fanal blau ha dit...: Caram! I que poques se n'escriuen! Escrites a mà, ensobrades i amb segell...
Que bé que t'hagi fet somriure i riure!
Bona nit, bonica!; 24 de gener del 2012, a les 1:01
GEMMA ha dit...: Sí, els meus també s'han eixamplat. Molt bon dia de dimarts, Marta!; 24 de gener del 2012, a les 7:14
El porquet ha dit...: Ooooh! Això sí que és una carta. Cap mail podrà competir amb això! Bon dimarts!; 24 de gener del 2012, a les 7:35
jpmerch ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 24 de gener del 2012, a les 9:17
jpmerch ha dit...: El poema és preciós, però si el tornes a mirar, de segur que millora.; 24 de gener del 2012, a les 9:17
jpmerch ha dit...: Les cartes de paper i sobretot les escrites a mà, estan impregnades del ànima de qui les escriu, cosa que mai no tindran les comunicacions electròniques. Hem guanyat en rapidesa i comoditat, i hem perdut calidesa i dedicació. Al meu parer, mal negoci.; 24 de gener del 2012, a les 9:20
Assumpta ha dit...: Ooooh! Aquesta carta, ha de ser un record preciós! No m'estranya que sempre que la mires somriguis :-); 24 de gener del 2012, a les 11:04
Galionar ha dit...: Una carta entranyable, Fanalet, de les que fan somriure.
Però no menystingueu les que arriben per correu electrònic; penseu que és possible dedicar moltes hores a escriure una carta a una persona, mentre ens pensem mútuament, amb la mateixa calidesa de temps passats. L'única diferència serà que en lloc de dur-la a l'oficina de correus farem un "cortar y pegar" del word al nostre correu electrònic...
Una abraçada i el meu desig de bones cartes.; 24 de gener del 2012, a les 16:49
novesflors ha dit...: Aquesta és una carta blava.; 24 de gener del 2012, a les 18:37
Cèlia ha dit...: I té molta força! Hi ha papers ben especials... quina carta més xula!; 24 de gener del 2012, a les 19:32
M. Roser ha dit...: Els infants no escriuen cartes, les dibuixen i són entranyables.
A mi també m'agraden més les que t'arriben per correu , que no te les esperes, res no podrà superar la seva calidesa ( sense despreciar els correus electrònics)...
Petons,
M. Roser; 24 de gener del 2012, a les 19:40
Pilar ha dit...: I els teixits de llana sobre el que descansen les cartes, amplien encara més els somriures. En tinc un brn b´r igual, amb els mateixos colors, que vaig teixir fa uns quants anys.; 24 de gener del 2012, a les 19:50
Maijo Ginovart ha dit...: L'expressió de la innocència en el paper és un missatge directe al cor. Aquesta carta l'has d'emmarcar.
Que tinguis bona vesprada. Un petonet.; 24 de gener del 2012, a les 20:40
kweilan ha dit...: Uns records que sempre va bé tenir a mà.; 24 de gener del 2012, a les 20:44
fanal blau ha dit...: Tens raó, Kweilan! Aquests tenir-los a mà sempre van la mar de bé! :); 25 de gener del 2012, a les 22:31
fanal blau ha dit...: Els dibuixos dels nens sempre són missatges directes, transparència total!
No sé si l'arribaré a emmarcar, però si que està ben guardat!
Un petó, noieta!; 25 de gener del 2012, a les 22:34
fanal blau ha dit...: Segur que la teva flassada és més bona i més bonica! i més si està teixida a mà...Però els colors vius sempre són molt agradables i acompanyen els somriures!
Una abraçada, Pilar!; 25 de gener del 2012, a les 22:36
fanal blau ha dit...: Ho has ben definit amb una paraula: ENTRANYABLES. Se t'instal·len a dins com un cuquet preciós que sempre fa pessigolles.
Un petó, M.Roser.; 25 de gener del 2012, a les 22:38
fanal blau ha dit...: Cèlia...un paperet ben especial...però el paio va anar per feina i va agafar un paperet petit d'aquest de prendre notes...va anar per feina...jajajajja!
Una abraçada!; 25 de gener del 2012, a les 22:39
fanal blau ha dit...: Novesflors...ara m'has fet somriure de nou....:); 25 de gener del 2012, a les 22:40
fanal blau ha dit...: Galionar,
et ben asseguro que per a res menystinc les cartes dels correus electrònics, t'ho ben asseguro.
En els correus electrònics la calidesa també pot percebre's i sentir-se tant o més...però les "cartes" les que escrivíem fa uns anys, amb aquell punt d'espera, de no immediatesa, d'escriure a mà, tenen un encant especial.
Però t'he de dir...que guardo cartes de correus electrònics amb la mateixa cura com ho vaig fer amb les altres.
Una abraçada!; 25 de gener del 2012, a les 22:45
fanal blau ha dit...: És un record bonic i si que em fa somriure, Assumpta! Amb aquestes coses em costa tan poquet!!!!
:); 25 de gener del 2012, a les 22:53
fanal blau ha dit...: Jp...són diferents; aquestes tenen animeta però qualsevol altra manera de comunicar-se, d'escriure, d'expressar també la pot tenir.
Potser és que ens enyorem una mica de les cartes d'abans...
Una abraçada!; 25 de gener del 2012, a les 22:55
fanal blau ha dit...: Sí, sí, porquet! això és una carta! per ell...que anava per feina! jajajajjaja
Un potxó!; 25 de gener del 2012, a les 22:56
fanal blau ha dit...: Doncs si t'ha fet somriure, Gemma, també estic ben contenta!
Clar que a tu també et costa ben poquet...:)
Un petó, bonica!; 25 de gener del 2012, a les 22:56