Carme, tens raó...fins al cor. Fa molts anys li vaig demanar a un dels meus nebots que m'escrivís una carta...i ja veus...me la va escriure! :) Qualsevol dia d'aquests quan li ensenyi es tronxarà de riure! Ara ja m'aixeca quatre pams i ja s'afaita!
Les cartes de paper i sobretot les escrites a mà, estan impregnades del ànima de qui les escriu, cosa que mai no tindran les comunicacions electròniques. Hem guanyat en rapidesa i comoditat, i hem perdut calidesa i dedicació. Al meu parer, mal negoci.
Una carta entranyable, Fanalet, de les que fan somriure. Però no menystingueu les que arriben per correu electrònic; penseu que és possible dedicar moltes hores a escriure una carta a una persona, mentre ens pensem mútuament, amb la mateixa calidesa de temps passats. L'única diferència serà que en lloc de dur-la a l'oficina de correus farem un "cortar y pegar" del word al nostre correu electrònic... Una abraçada i el meu desig de bones cartes.
Els infants no escriuen cartes, les dibuixen i són entranyables. A mi també m'agraden més les que t'arriben per correu , que no te les esperes, res no podrà superar la seva calidesa ( sense despreciar els correus electrònics)... Petons, M. Roser
I els teixits de llana sobre el que descansen les cartes, amplien encara més els somriures. En tinc un brn b´r igual, amb els mateixos colors, que vaig teixir fa uns quants anys.
Els dibuixos dels nens sempre són missatges directes, transparència total! No sé si l'arribaré a emmarcar, però si que està ben guardat! Un petó, noieta!
Segur que la teva flassada és més bona i més bonica! i més si està teixida a mà...Però els colors vius sempre són molt agradables i acompanyen els somriures! Una abraçada, Pilar!
Cèlia...un paperet ben especial...però el paio va anar per feina i va agafar un paperet petit d'aquest de prendre notes...va anar per feina...jajajajja! Una abraçada!
Galionar, et ben asseguro que per a res menystinc les cartes dels correus electrònics, t'ho ben asseguro. En els correus electrònics la calidesa també pot percebre's i sentir-se tant o més...però les "cartes" les que escrivíem fa uns anys, amb aquell punt d'espera, de no immediatesa, d'escriure a mà, tenen un encant especial. Però t'he de dir...que guardo cartes de correus electrònics amb la mateixa cura com ho vaig fer amb les altres. Una abraçada!
Jp...són diferents; aquestes tenen animeta però qualsevol altra manera de comunicar-se, d'escriure, d'expressar també la pot tenir. Potser és que ens enyorem una mica de les cartes d'abans... Una abraçada!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
28 comentaris:
Unes cartes que arriben volant fins al cor...
Tens raó!
Avui migdia, després de molts d'anys, me n'arribat una que m'ha fet somriure i riure amb ganes! :)
Que bonica que és una pàgina escrita "a pols"... i fa tan bon llegir!!!
Bon vespre!
Carme, tens raó...fins al cor.
Fa molts anys li vaig demanar a un dels meus nebots que m'escrivís una carta...i ja veus...me la va escriure! :)
Qualsevol dia d'aquests quan li ensenyi es tronxarà de riure! Ara ja m'aixeca quatre pams i ja s'afaita!
Caram! I que poques se n'escriuen! Escrites a mà, ensobrades i amb segell...
Que bé que t'hagi fet somriure i riure!
Bona nit, bonica!
Sí, els meus també s'han eixamplat. Molt bon dia de dimarts, Marta!
Ooooh! Això sí que és una carta. Cap mail podrà competir amb això! Bon dimarts!
El poema és preciós, però si el tornes a mirar, de segur que millora.
Les cartes de paper i sobretot les escrites a mà, estan impregnades del ànima de qui les escriu, cosa que mai no tindran les comunicacions electròniques. Hem guanyat en rapidesa i comoditat, i hem perdut calidesa i dedicació. Al meu parer, mal negoci.
Ooooh! Aquesta carta, ha de ser un record preciós! No m'estranya que sempre que la mires somriguis :-)
Una carta entranyable, Fanalet, de les que fan somriure.
Però no menystingueu les que arriben per correu electrònic; penseu que és possible dedicar moltes hores a escriure una carta a una persona, mentre ens pensem mútuament, amb la mateixa calidesa de temps passats. L'única diferència serà que en lloc de dur-la a l'oficina de correus farem un "cortar y pegar" del word al nostre correu electrònic...
Una abraçada i el meu desig de bones cartes.
Aquesta és una carta blava.
I té molta força! Hi ha papers ben especials... quina carta més xula!
Els infants no escriuen cartes, les dibuixen i són entranyables.
A mi també m'agraden més les que t'arriben per correu , que no te les esperes, res no podrà superar la seva calidesa ( sense despreciar els correus electrònics)...
Petons,
M. Roser
I els teixits de llana sobre el que descansen les cartes, amplien encara més els somriures. En tinc un brn b´r igual, amb els mateixos colors, que vaig teixir fa uns quants anys.
L'expressió de la innocència en el paper és un missatge directe al cor. Aquesta carta l'has d'emmarcar.
Que tinguis bona vesprada. Un petonet.
Uns records que sempre va bé tenir a mà.
Tens raó, Kweilan! Aquests tenir-los a mà sempre van la mar de bé! :)
Els dibuixos dels nens sempre són missatges directes, transparència total!
No sé si l'arribaré a emmarcar, però si que està ben guardat!
Un petó, noieta!
Segur que la teva flassada és més bona i més bonica! i més si està teixida a mà...Però els colors vius sempre són molt agradables i acompanyen els somriures!
Una abraçada, Pilar!
Ho has ben definit amb una paraula: ENTRANYABLES. Se t'instal·len a dins com un cuquet preciós que sempre fa pessigolles.
Un petó, M.Roser.
Cèlia...un paperet ben especial...però el paio va anar per feina i va agafar un paperet petit d'aquest de prendre notes...va anar per feina...jajajajja!
Una abraçada!
Novesflors...ara m'has fet somriure de nou....:)
Galionar,
et ben asseguro que per a res menystinc les cartes dels correus electrònics, t'ho ben asseguro.
En els correus electrònics la calidesa també pot percebre's i sentir-se tant o més...però les "cartes" les que escrivíem fa uns anys, amb aquell punt d'espera, de no immediatesa, d'escriure a mà, tenen un encant especial.
Però t'he de dir...que guardo cartes de correus electrònics amb la mateixa cura com ho vaig fer amb les altres.
Una abraçada!
És un record bonic i si que em fa somriure, Assumpta! Amb aquestes coses em costa tan poquet!!!!
:)
Jp...són diferents; aquestes tenen animeta però qualsevol altra manera de comunicar-se, d'escriure, d'expressar també la pot tenir.
Potser és que ens enyorem una mica de les cartes d'abans...
Una abraçada!
Sí, sí, porquet! això és una carta! per ell...que anava per feina! jajajajjaja
Un potxó!
Doncs si t'ha fet somriure, Gemma, també estic ben contenta!
Clar que a tu també et costa ben poquet...:)
Un petó, bonica!
Publica un comentari a l'entrada